Quan projectem els condicionaments del nostre passat en el present, convertim un moment benèvol en una altra cosa. Comprendre les "cinc condicions" ens pot ajudar a tornar a la realitat.
Com moltes altres persones, sempre he trobat que les formulacions budistes tradicionals sobre els cinc “agregats” (Skt., skandhas) són difícils de posar en pràctica a la meva vida quotidiana. Per mi, aquests ensenyaments -que identifiquen els cinc estrats de l'existència que constitueix l'experiència humana- sempre s'han situat a la casella d'“interessants des del punt de vista filosòfic”, però difícils d'aplicar a la pràctica. Això va canviar quan vaig conèixer el difunt mestre zen nord-americà Bernie Glassman (1939-2018).
A principi de la dècada de 1990, quan estudiava un mestratge en escriptura a l'Institut Naropa, una universitat d'arts liberals a Boulder, Colorado, fundada pel mestre budista tibetà Chögyam Trungpa, sovint feia de xofer per al Bernie, que formava part de la junta directiva de Naropa i volava amb freqüència des de Nova York per assistir a reunions. En aquell moment jo encara era un practicant de zen júnior, i el Bernie, com un dels primers nord-americans a ser reconegut oficialment com a mestre zen (havent rebut la transmissió del llinatge zen de Taizan Maezumi Roshi el 1976), em semblava una figura més que humana, força intimidant. Em va dir que li digués Bernie, cosa que va ajudar a calmar el meu nerviosisme. A mesura que el vaig anar coneixent com el seu assistent i vaig practicar amb ell en els retirs, va continuar sent “Bernie”.
Sospito que el Bernie va acabar deixant enrere, i fins i tot va oblidar, la particular presentació dels cinc skandhas que va fer durant un seminari informal amb practicants zen de Naropa. No obstant això, la seva visió dels cinc skandhas oferia un aclariment que em va resultar immediatament útil, fins al punt que avui dia segueixo utilitzant-ne una versió amb els alumnes dels meus cursos universitaris de meditació, molts dels quals mai no s'havien exposat a principis budistes.
Tot i que les traduccions i les interpretacions del sistema skandha han estat diferents, el que totes comparteixen és una representació en cinc factors bàsics de l'experiència humana. En conjunt, aquests factors expliquen la totalitat del que considerem la realitat i, per extensió, el subjecte. Una presentació tradicional pot ser una cosa així:
1. Forma (Pali, rupa): el món físic.
2. Sensació o sentiment (vedana): no són "sensacions" o "sentiments", com s'entén en l'ús ordinari del castellà, sinó les nostres respostes més simples a l'experiència: agradable, desagradable o indiferència.
3. Percepció (sanna): de nou, no en el sentit de "percepció" com es fa servir en el castellà ordinari, sinó el reconeixement o la interpretació dels objectes sensorials seguit d'un procés mental en què s'etiqueten.
4. Formacions mentals (sankharas): accions mentals volitives, desencadenades per algun objecte, que produeixen karma.
5. Consciència (vinnana): coneixement, incloent els pensaments, que aquest sistema considera com a objectes sensorials percebuts a través de la “porta sensorial” de la ment.
Un punt central d'aquest sistema és que tots els factors que conformen la nostra experiència sempre són canviants, estan subjectes a condicions, són inassibles i són impermanents, per la qual cosa donen lloc al patiment. I no es pot trobar un "jo" a cap d'ells.
En general, aquesta presentació que vaig aprendre per primera vegada a la meva formació zen és força clara i útil, però si es comença a aprofundir en els termes individuals, l'ensenyament es torna molt més confus. D'una banda, diversos termes traduïts difereixen del significat comú en castellà. I d'acord amb la visió tradicional del quart skandha, "formacions mentals" inclou factors des d'emocions com l'enveja fins a estats mentals i accions intencionals, com els mitjans de vida correctes, i altres aparentment involuntaris, com la letargia. Potser es pot entendre per què jo, per exemple, sempre he trobat els tecnicismes del sistema com a interessants per a la reflexió, però difícils d'entendre, i encara menys de posar en pràctica. No obstant, amb això no pretenc criticar el sistema original. En canvi, podríem especular que aquestes preocupacions sobre l'accessibilitat van ser les que van provocar que el Bernie reformulés l'ensenyament dels cinc skandhas en una versió més útil per a estudiants occidentals.
La versió de Bernie es va allunyar de l'original en diversos aspectes, però el més útil per a mi va ser la clara distinció que va fer entre les experiències directes, moment a moment, i les projeccions mentals que vam afegir a aquestes experiències, essent la confusió entre totes dues de les principals causes de patiment. Per descomptat, allò que va presentar va ser una reformulació del sistema tradicional, però per una raó poc habitual. És possible que els estudiants principiants de meditació no estiguin preparats per als ensenyaments més profunds sobre el no-ser que formen part de les presentacions tradicionals dels agregats, però la distinció entre l'experiència moment a moment i les fabricacions mentals que hi afegim és un aspecte que fins i tot els estudiants novicis poden captar ràpidament. De vegades aquesta comprensió pot ser transformadora en si mateixa.
Encara que potser ha alterat lleugerament alguns termes al llarg dels anys, la versió de Bernie dels cinc skandhas, presentada com una cadena de progressió de l'un a l'altre, era bàsicament així:
1. Sensació: experiència directa, a través dels sentits, del món físic. Similar a la versió tradicional de la "forma", encara que potser aquesta versió aclareixi el punt que fins i tot el que pensem com a realitat física objectiva ja està mediada pels nostres sentits.
2. Sentiment: la nostra resposta interna més senzilla a qualsevol sensació: agradable, desagradable o indiferència. Aquest skandha és el mateix que al sistema tradicional.
3. Reacció: el sentiment d'agradable, desagradable o indiferència provoca una reacció que va des de posar-se dempeus davant un so fort fins a una subtil contracció o relaxació del cos. Aquestes reaccions també poden incloure respostes emocionals complexes com la ira, la por o l'enveja, i per tant inclouen aspectes del quart skandha tradicional, les formacions mentals.
4. Reconeixement/Interpretació: la ment capta una experiència i aplica una etiqueta. A l'exemple anterior, hem sentit un so (sensació), ens ha disgustat (sentiment) i ens hem posat drets (reacció) abans d'adonar-nos que és un cotxe que s'està incendiant. Aquest és essencialment el mateix que el tercer skandha tradicional.
5. Consciència: com va explicar el Bernie, es tracta de la consciència humana ordinària tal com l'experimenten les persones ordinàries. L'aspecte clau per als nostres propòsits és que aquí és on descarreguem el magatzem d'experiències i conceptes passats i, per tant, enfosquim l'experiència directa del primer skandha (sensació), creant sovint confusió i patiment en el procés.
Per tal de simplificar, amb els estudiants novells solc presentar el cinquè skandha com "la història". A l'exemple anterior, és aquí on la nostra ment s'aferra al fort so i surt corrents a pensar en el sorollós cotxe del nostre veí: com probablement ha desconnectat el sistema de control d'emissions i està bombant substàncies químiques nocives, danyant la salut del planeta ; com és que ens hem tornat tan dependents dels combustibles fòssils per començar; i com, si no fem res per intervenir, la raça humana està probablement condemnada, i així successivament. Les nostres ments han convertit un simple so a la fi del món.
Presentar el cinquè agregat com a “la història” no inclou tot el que implica la formulació tradicional; no obstant això, permet als estudiants captar ràpidament el punt fonamental: que hi ha una gran diferència entre allò que ens passa i allò que aportem a aquesta experiència. Vet aquí la clau per alleujar el patiment i crear una vida més satisfactòria per a nosaltres i els que ens envolten.
Per exemple, potser tots tinguem dies en què no ens passi res dolent, però quantes vegades hi ha un dia en què no trobem alguna excusa per patir? En aquest cas, el nostre patiment és perquè confonem la realitat amb conceptes i judicis basats en gran mesura en experiències passades -en altres paraules, el nostre condicionament-, cosa que implica por i altres emocions doloroses en un moment que altrament seria neutral o fins i tot benigne. Per aquesta raó, ara crido als cinc skandhas les "cinc condicions", un terme extret d'una versió comuna del Sutra del Cor, un text central del budisme Mahayana.
Dic als meus alumnes que, en aplicar l'atenció conscient al desdoblament de les cinc condicions, podem descobrir-nos reaccionant segons el nostre condicionament -potser al principi només a nivell de la història- i, en canvi, adonar-nos-en: "M'estic disgustant perquè estic explicant una història; en realitat no ha passat res que justifiqui aquest nivell de disgust". El resultat? Potser ens podem deixar anar, tornar a l'experiència directa i evitar patiments innecessaris.
Les històries, per descomptat, es componen de pensaments, aquests sons mentals que s'immiscueixen en l'experiència directa i que deixem anar en la meditació. Com més aprenguem a deixar anar els pensaments, més capacitat haurem d'abandonar les nostres històries negatives. A mesura que continuem practicant, podem començar a descobrir-nos a nosaltres mateixos en l'encadenació, potser fins i tot notant el desagrat a nivell de sentiment i escollint una resposta conscient en lloc d'una reacció automàtica.
Aquesta pràctica pot semblar senzilla, però té ramificacions enormes. Quantes relacions s'han arruïnat per culpa de projeccions mentals, fabricacions, històries de greuges i rebutjos del passat? Quantes guerres han començat per idees que tenien poc a veure amb la realitat?
La meditació és l'eina que utilitzem per desprendre'ns dels pensaments grollers, i podem posar-la en pràctica a la nostra vida diària sent conscients de les cinc condicions. I així, com molts dels altres mitjans hàbils que va inventar per adaptar el Dharma als Estats Units, l'enfocament del Bernie sobre els skandhas segueix ajudant els estudiants de maneres que potser mai no hauria anticipat.
***
Article traduït Tricycle, "Get out of your Head". Enllaç original AQUÍ.
Commentaires