Pema Chödron, en un dels seus llibres titulat Cuando todo se derrumba, explica com la incomoditat pot ser una gran oportunitat. De fet, encara que sembli sempre una mala notícia, pels practicants del camí o “guerrers espirituals” —com anomena a la gent que cerca conèixer la veritat— tots els sentiments catalogats com a negatius, com ara bé la decepció, la ira, l’enveja, el ressentiment o la por, són una fantàstica notícia! Segons Chödron aquests moments són en realitat un focus de gran claredat, ja que assenyalen on ens estem enganxant.
De fet, un dels moments més decisius de la seva vida, tal com ho explica ella a l’article “How to Move Forward Once You’ve Hit Bottom”, va ser quan va tocar fons i va anar a cercar el consell de Chögyam Trungpa Rinpoche, que més tard es convertiria en el seu mestre principal.
L'entrevista estava a punt d’acabar-se quan Pema va sincerar-se i va dir: “La meva vida s'ha acabat. He tocat fons. No sé què fer. Sisplau, ajudi'm”. I davant d’aquest prec, Trungpa va respondre amb una metàfora: “Bé, és com caminar a l'oceà i que una gran onada arribi i et tombi. Aleshores et trobes tirada al fons amb sorra al teu nas i la teva boca. Estàs tirada i tens una opció: pots quedar-te allà o pots continuar caminant fora del mar”.
Les onades continuaran venint, però el cultiu de la valentia i el sentit de l’humor són crucials per encarar-les. Aquest és un bon consell per a la vida, diu la mestra budista. “No és que les onades deixin d'arribar, és perquè t'has entrenat per mantenir la vulnerabilitat al teu cor que les onades simplement semblen tornar-se més i més petites i ja no et tomben. “Perdre millor”. Perdre millor, fallar millor, està lligat a l’habilitat de mantenir la cruesa de la vulnerabilitat en el cor.
Aquesta forma d’acollir la incomoditat i el patiment és fructífera, ja que, partim de la certesa que no podem estalviar-nos-el:
El camí espiritual no consisteix en intentar arribar al cel i finalment accedir a un lloc magnífic. De fet, aquesta manera de mirar les coses és el que ens fa ser desgraciats. Pensar que podem trobar plaers duradors i evitar el dolor és el que el budisme anomena samsara, un cicle sense sortida que dóna voltes i voltes interminablement i ens causa un gran patiment. La primera de les nobles veritats del Buda assenyala que el patiment és inevitable per als éssers humans mentre pensem que les coses són duraderes, que no es desintegren, que podem comptar amb elles per satisfer la nostra necessitat de seguretat. Des d’aquest punt de vista, l’únic cop que podem estar plenament segurs del que està esdevenint-se és quan ens treuen la catifa de sota els peus i no trobem on aterrar.
Així que, mentrestant, davant l’adversitat el missatge que Chögyam Trungpa va transmetre a Pema, va ser el d’aprendre a fallar millor, i rendir-se com una forma de persistir.
Recordem Samuel Becket a la seva obra Worstward Ho!, on trobem el famosíssim fragment següent:
First the body. No. First the place. No. First both. Now either. Now the other. Sick of the either try the other. Sick of it back sick of the either. So on. Somehow on. Till sick of both. Throw up and go. Where neither. Till sick of there. Throw up and back. The body again. Where none. The place again. Where none. Try again. Fail again. Better again. Or better worse. Fail worse again. Still worse again. Till sick for good. Throw up for good. Go for good. Where neither for good. Good and all.
En els dos casos es treballa amb un sentiment de fracàs, de fer alguna cosa respecte a l’absurditat que es presenta, i això és: rendir-s’hi i sostenir la cruesa de la vulnerabilitat en comptes de barallar-s’hi o negar-la, i també significa adquirir una mirada que transforma l’objecte de patiment:
Fallar mejor significa que cuando estas cosas pasen en tu vida, se vuelven una fuente de crecimiento, una fuente para ir hacia adelante, una fuente de esa parte de la crudeza que realmente puedes comunicar de manera genuina con otras personas.
Pema Chödron explica que el motiu pel qual les onades semblen cada cop menys significatives: depèn totalment de com ens les mirem, i si no ens hi encarem amb un escut ja no faran de topall amb nosaltes, ja no seran una “clatellada en el rostre” , tot i que “no és que el fracàs deixi de fer mal. Tot tipus de coses que trenquen el teu cor ocorren, però pots sostenir el fracàs i la pèrdua com a part de la teva experiència humana que et connecta amb altres persones.”
Bibliografía
Chödron, Pema (2010). Cuando todo se derrumba. Grupo Gaia: Madrid.
Chödron, Pema (2017) Lion's Roar. "How to move forward once you've hit the bottom". En línia: https://www.lionsroar.com/how-to-move-forward-once-youve-hit-bottom/?utm_content=buffer9d91a&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer