“Our own life has to be our message” va dir Thich Nhat Hanh i, veritablement, aquest mestre encarna amb la seva vida allò que va voler transmetre i ensenyar de diferents formes: com a poeta, com a activista per la pau i com a mestre espiritual.
És conegut bàsicament per dues facetes, la de revolucionari pacífic i per les seves ensenyances sobre l’atenció plena. Thich Nhat Hanh va dedicar el seu temps i la seva obra a la necessitat de transportar a l’àmbit quotidià del dia a dia la compassió o la intenció genuïna d’amor que sorgeix de l’atenció conscient, així es casen aquestes dues facetes i aquestes dues línies esdevenen una de sola.
El seu activisme aferrissat en contra de la violència pren forma quan estalla la guerra al seu país natal., Vietnam. Thich Nhat Hanh va néixer el 1926 a la regió central del Vietnam i als 16 va prendre els hàbits com a novici en un monestir. Quan s’inicia la guerra no es cenyeix a seguir amb la vida contemplativa que havia escollit, sinó que decideix conjuminar-la amb l’activitat d’ajudar als qui més patien la fam i els bombardejos. D’aquest prendre partit partint de la tradició contemplativa en la que es refugiava va encunyar el terme “budisme compromès”, que surt a la llum per primer cop en el seu llibre anomenat Vietnam: Lotus in a Sea of Fire. “Que el benefici de la transformació personal sigui en pro del benefici de la societat sencera” aquesta va ser la seva aspiració i el seu missatge, tal com es veu en una de les seves cal·ligrafies, on solia condensar el pinyol de les seves ensenyances:
Meditar no té com a objectiu tan sols pacificar la ment sinó que fa sentit quan el benefici que s’obté permet a un/a, també, poder ser de benefici als altres, així ho explicava: “meditar no és fugir de la societat: és tornar cap a un mateix i veure què està passant. Un cop ho hem vist, hem d'actuar. La consciència plena ens ajuda a saber què fer i què no fer per tal d'ajudar”.
En una entrevista l’any 2014 li pregunten què és el que va aprendre de la guerra del Vietnam, i respon que totes les guerres tenen l’origen en la mateixa causa: el pensament incorrecte. Dominats per l'ira i la por no comprenem el propi patiment ni el de l’enemic. Així, la guerra no és un esdeveniment irrefrenable de la condició humana sinó que és la manca de saviesa i comprensió el que ens condueix al paper de víctimes i opressors. Aquesta idea queda plasmada en paraules seves de la següent manera: “la pau no és simplement l'absència de violència; és el cultiu de la comprensió, la visió i la compassió, combinats amb l'acció”.
Thich Nhat Hanh va viatjar infatigablement per tot el món difonen el missatge esperançador i urgent de pau i fraternitat amb l’objectiu de dissuadir als líders occidentals de continuar amb la guerra de Vietnam.
Es diu que és un líder espiritual global ja que ha estès i aplicat la visió budista en diversos àmbits de la societat: l’ educatiu, l’ empresarial, el tecnològic i la crisis medioambiental. Així, ha estat un mestre pioner en portar a Occident des de principis de la dècada del 1970 la pràctica del mindfulness (atenció plena) i desenvolupant fórmules noves d’aplicar la saviesa antiga tot traduint-la a les necessitats i reptes d’aquella època.
Dalai Lama parla així d’ell: "Thich Nhat Hanh ens mostra la connexió entre la pau personal, l’interior, i la pau al món".
El preciós missatge de Thich Nhat Hanh és el seu preuat exemple.
I, per acabar, deixem un poema que va escriure el 1978 durant l’època dels“boat people”, una onada de refugiats que van mal fugir del Vietnam pel mar amb vaixells precaris, i que porta per títol “Anomeneu-me pels meus noms de veritat”:
Anomeneu-me pels meus noms de veritat
No digueu que marxaré demà,
doncs encara estic arribant.
Mireu profundament; estic arribant a cada instant,
per ser brot de primavera en una branca,
per ser ocellet d'ales encara fràgils,
que aprenc a cantar al meu nou niu,
per ser papallona al cor d'una flor,
per ser joia amagada en una pedra.
Encara estic arribant per riure i per plorar,
per témer i per esperar.
el ritme del meu cor és el naixement i la mort
de tot allò que viu.
Sóc un insecte que es transforma
a la superfície del riu.
I sóc l'ocell que es precipita per empassar-lo.
Sóc una granota que no és gens feliç
a les aigües clares de l'estany.
I sóc la serp aquàtica
que sigil·losament s'alimenta de la granota.
Sóc el nen d'Uganda, tota pell i ossos,
les meves cames tan primes com canyes de bambú.
I sóc el comerciant d'armes
que ven armes letals a Uganda.
Sóc la nena de dotze anys,
refugiada en una petita embarcació,
que es llança a l'oceà
després d'haver estat violada per un pirata.
I sóc el pirata,
el cor del qual encara és incapaç
de veure i estimar.
Sóc un membre del Politburó
amb tot el poder a les meves mans.
I sóc l'home que ha pagat
el seu “deute de sang” al meu poble
morint lentament en un camp de concentració.
La meva alegria és com la primavera, tan càlida
que fa florir les flors a la Terra sencera.
El meu dolor és com un riu de llàgrimes,
tan vast que omple els quatre oceans.
Anomeneu-me pels meus noms de veritat, us ho prego
per poder despertar
i que la porta del meu cor
pugui quedar oberta,
la porta de la compassió.
Comments