Jetsün Khandro Rinpoche va donar aquesta ensenyança Praga, República Txeca, el 2003. Traduït per Casa Virupa de la pàgina oficial de Rinpoche.
Com que el títol és "Budisme en pràctica, pràctica en budisme", podríem començar per comprendre què és el que realment significa una visió budista de la pràctica.
Al món d'avui, amb el seu vast i ràpid desenvolupament dels mitjans, la comunicació de masses i la tecnologia, tots estem molt més a prop i les nostres comunicacions són més ràpides i efectives. El que és positiu d'aquesta proximitat i velocitat és l'oportunitat per aprendre qualsevol cosa que vulguem aprendre. Tenim un accés més fàcil que mai a qualsevol cosa que ens interessi o fascini —incloent-hi el món espiritual amb les seves diverses religions, filosofies i doctrines.
El budisme també s'ha fet ben conegut i fàcilment accessible —i no sols la filosofia tradicional i els ensenyaments avançats. Hi ha una comprensió creixent que la filosofia budista és vasta. La gent s'ha familiaritzat amb les ensenyances sobre la compassió, amb pràctiques de meditació diverses i amb allò que significa la “visió” budista.
La part negativa d'aquest ràpid creixent interès en la filosofia budista (o qualsevol altra cosa) és que podria no estar degudament guiat.
Quan parlem sobre un sistema de creences o d'una filosofia de vida, parlem sobre una cosa molt preuada, una cosa que ens hem de prendre molt seriosament i amb compte si volem adoptar-ho a les nostres vides. Però amb aquest creixement en l'interès tan ràpid, hi ha el perill de fer alguna cosa simplement perquè està de moda o per satisfer la nostra curiositat, sense comprendre necessàriament el seu veritable significat o motivació.
Quan ens sentim més atrets per la forma externa de qualsevol filosofia o forma de vida (no només el budisme), hi ha un perill de no comprendre'n la intenció real. Aquesta manca de comprensió ens impedirà obtenir qualsevol benefici real, en particular una cosa tan profunda com la doctrina budista.
Com…
Si vas a qualsevol llibreria, trobaràs tota mena de llibres sobre com fer la teva vida millor, com guarir qualsevol tipus de malalties, com practicar meditació; o simplement navega per internet i hi haurà multitud de pàgines que cobreixin aquests mateixos temes. Aquest accés fàcil al coneixement té un costat positiu.
Augmentar el teu coneixement, trobar millors maneres de viure, millors maneres de comprendre'ns els uns als altres, o simplement maneres de fer que els caps de setmana siguin més profitosos o la vida més relaxada —hi ha alguna cosa de propòsit i positivitat en tot això. I qualsevol persona que practiqui meditació o que estudiï qualsevol filosofia o doctrina també ho fa amb la intenció d'obtenir-ne alguna cosa bona.
Però quan parlem sobre budisme i pràctica budista, no estem parlant sobre fer alguna cosa per a un alleugeriment temporal. La pràctica no és una cosa que fem perquè sigui popular o ens faci sentir bé, i tampoc és el propòsit de la pràctica obtenir guanys a curt termini o satisfer una ment curiosa. Aleshores, quin és el significat de la pràctica?
La paraula “pràctica”, en aquest context, és una traducció de la paraula tibetana nyamlen (nyams- len). Nyamlen vol dir seguir el que sigui que hàgim comprès que té valor; el significat expandit és adoptar-lo com el nostre camí vital. Aquest és el significat de la pràctica.
Per tant, la pràctica hauria de començar amb un pensament i una reflexió acurades, per comprendre el valor del que sigui que vols adoptar a la teva ment ia la teva vida. Des del pensament i la reflexió acurades, sorgeix la confiança. Sense prendre el temps per investigar, examinar i contemplar adequadament el valor d'allò que fas, la confiança no pot sorgir.
Des d'aquesta perspectiva, la pràctica budista no és l'adopció de teories, ideologies, principis o estils de vida. La pràctica és la confiança que sorgeix naturalment a la teva ment quan et prens el temps per investigar i comprendre el significat del que estàs fent. Per tant, ja no estàs separat del valor que has comprès i ets capaç de posar-ho en acció.
Així, per una banda, tenim la confiança que ve naturalment de la nostra pròpia comprensió. Per altra banda, també hem de ser conscients dels nostres patrons humans. Atès que la ment humana està encallada a l'estructura, ens preguntem per on començar, com procedir, i l'exemple de qui seguir.
Pregunta i rebràs una resposta
Buda Shakyamuni va aconseguir la il·luminació i va començar a ensenyar a l'Índia fa una mica més de 2500 anys. Més tard, al segle VIII, les ensneyances budistes van viatjar al Tibet. Si revisem la història del budisme, podem veure que, des del mateix principi, és una religió no teista amb una premissa molt simple. El budisme tracta sobre l'assoliment de la veritat absoluta, cap a la qual cadascú de nosaltres ha de treballar amb el seu propi coneixement, pensament i saviesa clars.
Aquesta és l'ensenyança principal i en què fa èmfasi la doctrina. No hi ha una manera implicada en això. De fet, si tornem a les ensenyances del Buda mateix, veiem un èmfasi molt fort en no implicar cap forma. Després, però, la gent va començar a interpretar les ensenyances. I, atès que els éssers humans som tremendament capaços de complicar les coses, hi ha tantes interpretacions de la “veritat absoluta” com éssers humans hi ha.
Donades la curiositat i la necessitat constant d'estructura i suport de la ment humana, aquesta visió no teista i no orientada a la forma es va haver de descriure d'una manera teista, amb principis i pràctiques per cultivar, activitats per abandonar, etc. Els camins estructurats que tenim avui són simplement una resposta a aquesta ment que necessita estructura i suport per a comprendre la veritat.
Quan Buda va començar a ensenyar, va ensenyar una cosa molt simple: practica compassió altruista en tot moment. Molt simple i molt lògic: tots comprenem la importància de la compassió altruista, i ens ensenyen a tots que siguem compassius, generosos i benvolents. Però quan aquesta ensenyança simple va viatjar de l'Índia al Tibet, probablement es va trobar amb preguntes com: “D'acord, entenc el valor de la compassió altruista però, què és la benevolència i com practico ser benvolent?”. Així, una filosofia no teista i sense forma va començar a requerir un camí de pràctica amb format.
Potser vols ser compassiu de forma altruista, però et preguntes per on començar i com practicar quan et trobis dificultats, dubtes o una ment que no comprengui com ser altruista. Aleshores què?
Quan facis preguntes així, indubtablement obtindràs una resposta. D'alguna manera, podríem dir que aquesta és la raó per la qual hi ha grans budes il·luminats i bodhisattves que es manifesten i ensenyen, i les ensenyances dels quals formen la base del camí de la pràctica.
Algú que realment pugui practicar compassió altruista no li cal seguir cap mena de forma. D'altra banda, si l'objectiu del camí és generar compassió altruista, com i què podem fer per fer-ho? Resumir-ho tot de manera simple dient: “Fes això i et portarà a la realització” presenta unes dificultats enormes. I encara que sembli que estigui parlant sobre com i què practicar la major part del temps, jo mateix hi trobo dificultats sovint.
Quan viatjo amb avió, per exemple, si m'assec al costat d'algú que no estigui familiaritzat amb el budisme, sovint és més fàcil fer veure que estic adormida. Perquè inevitablement diran: “Estic interessat en el budisme, quina és la millor i més ràpida manera de practicar?” I, ja sigui perquè és simplement la veritat o perquè estigui basada en la poca experiència i investigació pròpia, només hi ha una resposta possible: practica benevolència genuïna.
La pràctica de la benevolència genuïna porta a la realització (en diem il·luminació o realització de la veritat absoluta), que no és res més que la compassió altruista: l'habilitat d'anar més enllà de l'aferrament a l'identitat i l'aferrament a un jo.
La pràctica de la benvolença als tres yanes
Buda Shakyamuni va exposar una doctrina de 84.000 ensenyances. Avui dia, 2500 anys més tard, les ensenyances budistes són tan vastes que seria difícil comprendre-les totes en una vida humana. Tot i això, en resum, s'han reunit aquestes ensenyances en tres slogans o pràctiques principals:
No facis mal a ningú. Entrena't perquè, en aquesta vida, no generis cap mal a un altre ésser sentent.
Conrea allò que és bo i la virtut. El segon nivell de pràctica és l'adopció del tipus de vida que ofereix la possibilitat de cultivar totes les coses bones i virtuoses.
Entrena't a ser conscient en tot moment. El tercer nivell de comprensió és esforçar-se a entrenar la ment per desenvolupar consciència a cada instant.
Si examines aquestes tres instruccions, veuràs els tres nivells de comprensió, o tres yanes, a la doctrina budista: hinayana, mahayana i vajrayana.
La pràctica del camí hinayana (o sutrayana com se'n diu avui dia) està basada en l'autodisciplina. A través de la consciència, la disciplina i l'habilitat per destriar el que és útil i el que és perjudicial, abandonem les activitats inútils i perjudicials. Podríem dir que el camí de pràctica hinayana és sobre moralitat o autodisciplina.
La pràctica en el camí Mahayana, el “camí de transformació”, no només evita que danyem els altres, sinó que ens permet desenvolupar el potencial per ajudar-los. En haver desenvolupat l'autodisciplina, podem expandir una actitud disciplinada cap al món i començar a implicar-ne d'altres en el nostre camí. D'aquesta manera, podem aprofitar qualitats que podrien ser útils i que ens permetin ajudar el altres. Ens referim a aquestes pràctiques com el camí Mahayana.
La pràctica al camí Vajrayana, el “camí de la transcendència”, és l'entrenament de la ment d'una manera que sorgeix la transcendència. És l'entrenament de la ment en conèixer la naturalesa de la ment; i és el coneixement de la ment en desenvolupar consciència d'allò que la ment és. Dit de forma simple, el vajrayana entrena en la consciència de la vertadera naturalesa de la ment, fent que tot allò que sigui fals s'esfondri. Quan es revela la vertadera naturalesa, l'habilitat per transcendir el nostre aferrament constant al “jo” sorgeix espontàniament, permetent-nos així que ens impregni espontàniament la compassió genuïna. Aquest és el camí de pràctica vajrayana.
A causa de l'“accés fàcil” de què parlem abans, molta gent està familiaritzada amb aquests nivells i mètodes de pràctica diversos. Però de vegades l'accés fàcil pot portar a la comprensió errònia. Per exemple, és incorrecte pensar que primer es practica hinayana, després ens graduem al mahayana i, posteriorment, ens movem al vajrayana. Encara és més comú la comprensió errònia que es pot saltar d'un yana a un altre quan es vulgui, immediatament. Això seria prendre la teoria de manera molt literal, sense comprendre que la teoria ha de convertir-se en part de la teva vida.
La teoria ens ajuda a comprendre una filosofia com una clau que obre una porta. Però després d'obrir la porta, encara cal fer els primers passos. Encara cal analitzar i examinar la teoria per comprendre'n el significat i el valor. En comprendre'n el valor, obtenim confiança en la teoria. Aleshores, pots començar a practicar realment i a comprendre-la d'una manera que permet madurar i créixer.
Els tres yanes no són confiar en certes filosofies simplement perquè ens agrada el mestre, o perquè hem llegit els llibres i ens fascinen les idees. Els tres yanes reflecteixen la maduresa de la ment.
Del capoll a la flor totalment florida
Es diu que el fruit final del camí de meditació és la il·luminació. Això també es pot veure des de tres nivells de comprensió.
Teòricament, la il·luminació és el reconeixement de la veritat absoluta. Però per reconèixer la veritat absoluta, primer has de desenvolupar la saviesa per abandonar o destruir completament tot allò que és fals. Si et fas budista per assolir la il·luminació, o et converteixes en un meditador vajrayana per realitzar ràpidament la veritat absoluta, des d'un punt de vista pràctic has de començar per comprendre el patró bàsic de tot allò que és negatiu o fals, el que significa començar per examinar i treballar amb tu mateix. Quant del teu fonament està basat ara mateix en saviesa i consciència de tu mateix?
Es podria veure els tres yanes com la florida gradual d'una flor: gradualment, la ment arriba a comprendre la importància de la veritat. De la mateixa manera que el capoll d'una flor, la nostra comprensió de la veritat com “alguna cosa per estudiar” floreix en una comprensió de la veritat inherent.
Fins aleshores, hi ha molts mètodes i camins de pràctica que permeten que la maduresa de la ment passi gradualment. Si has de meditar, hi ha la meditació. Si heu d'estudiar, hi ha l'estudi. Pots renunciar a tot i anar a una cova, i pots tornar i treballar amb compassió per a tots els éssers que senten. Per tant, hi ha tres yanes principals al budisme; encara que, en realitat, hi ha tants yanes com a éssers humans i idees hi ha.
L'objectiu sempre és realitzar la veritat absoluta i, a través d'aquesta realització, generar la benvolença i la compassió altruistes que vencen la ignorància. Una ment ignorant que està constantment aferrant-se a un jo és el que impedeix la nostra habilitat per fer la nostra bondat bàsica i que desenvolupem compassió altruista.
Per tant, com vencem la ignorància? Com arribem a un estat il·luminat? Ens trobem avui fent les mateixes preguntes que es feien quan el budisme va arribar per primer cop al Tibet.
És útil saber que quan els reis del Tibet van convidar des de l'Índia els primers erudits i mestres budistes, no van ensenyar immediatament els ensenyaments profunds del vajrayana. Ni tampoc van ensenyar els múltiples ensenyaments mahayanes. Els primers ensenyaments budistes que van arribar al Tibet van ser les pràctiques bàsiques hinaiana.
Històricament, es considerava que el Tibet era un país “bàrbar”. Això no significava que els tibetans fossin bàrbars en el sentit ordinari. Eren éssers humans intel·ligents que, tanmateix, no es donaven el temps i l'espai per fer coses d'acord amb el seu potencial humà bàsic. Eren bàrbars en el sentit que no utilitzaven completament el seu potencial humà.
Cada animal és capaç de menjar, dormir, beure i caminar. El fet de preocupar-se per la pròpia supervivència i pensar en un mateix és una cosa que fins i tot els animals fan. No obstant això, els éssers humans som un grup molt intel·ligent; científicament ens veiem com la més intel·ligent de totes les espècies. Aleshores, què és el que els éssers humans podem fer, més enllà de sobreviure i protegir-nos a nosaltres mateixos? Podem desenvolupar el nostre potencial humà completament.
Per fer-ho, els primers ensenyaments que es van introduir al Tibet van ser els preceptes hinayana. Els grans mestres van fer això en introduir-los com la primera constitució del Tibet. La primera constitució fonamental del Tibet reclamava l'adopció de les deu accions virtuoses i l'abandó de les deu accions no virtuoses.
Un simple moment d'atenció
En prendre's seriosament els preceptes del hinayana i posar-los en pràctica, ens tornem conscients de les subtileses de la distracció. La distracció creix gradualment fins a convertir-se en ignorància, i la ignorància es torna en aquest bloc sòlid d'un ésser humà que vol felicitat sense comprendre que nosaltres mateixos creem les causes del nostre patiment. Una consciència més gran de les nostres accions comporta una major claredat sobre qui som com a éssers humans, i això ens permet reconèixer gradualment la nostra veritable naturalesa.
Podries intentar fer les coses millor amb la compassió i les pràctiques metòdiques i les meditacions del mahayana. Aquestes són certament útils. Però, més enllà de la compassió, quin és el resultat natural d'observar conscientment el camí hinayana? La pràctica hinayana (amb la seva consciència de les accions del cos, paraula i ment, genuïnament lliure de danyar els altres) floreix espontàniament com la ment mahayana.
Podries entrenar la ment per generar atenció plena usant els diversos mètodes vajrayana: visualitzacions, mantres, pràctiques meditatives i retirs. Però sense atenció plena, com es podria fer el camí hinayana d'abandonar les deu accions no virtuoses o cultivar les deu accions virtuoses?
És inevitable que desenvolupis atenció plena si realment ets curós amb no matar, robar o una conducta sexual inapropiada. És inevitable desenvolupar atenció plena si ets curós amb no mentir, difamar, fer servir paraules dures, enutjades o doloroses, o xafardejar; si genuïnament no cobdicies el que no és teu, o tens males intencions cap a altres, o sostens visions incorrectes, cosa que significa no comprendre la llei de causa i efecte, és a dir, no comprendre la teva pròpia responsabilitat.
En veure clarament i examinar amb cura aquestes deu accions simples, desenvolupem atenció plena: consciència del cos, consciència de la paraula, i consciència de la ment. Podem anomenar-lo dharmakaya, sambhogakaya i nirmanakaya en el nivell més alt de budisme tantrayana. Podem anomenar-ho veritat relativa, veritat absoluta i veritat no dual inseparable. Però tot es redueix al principi bàsic de no fer malbé cap ésser sentint amb el nostre cos, paraula o ment. Això requeriria que fóssim generosos i compassius, i que desenvolupéssim una consciència intrínseca de la nostra veritable naturalesa absoluta.
Potser estem aferrats a certes teories, principis, o nivells de comprensió. De vegades, fins i tot poden ser útils. Però l'essència dels ensenyaments més elevats es troba en un moment simple d'atenció plena.
Una pràctica budista, ni més ni menys
Potser assumeixes que vols assolir la il·luminació però, què faries amb ella? En haver desenvolupat una constant i indestructible atenció plena, què fem aleshores? Un ésser il·luminat mai faria mal a ningú. Si aquest és el teu objectiu, la teva pràctica hauria de ser acord amb el fruit que vols aconseguir.
La història del budisme al Tibet va començar amb les deu fonamentals i profundes instruccions de Shakyamuni Buddha. Encara avui són de benefici (tant si et refereixes a tu mateix com a una persona espiritual com si no). No cal que proclamis que pertanys a una creença o una altra. I com un practicant budista, no importa si et dius hinayana, mahayana, vajrayana, dzogchen o mahamudra. L'única cosa que importa (sense importar el que et diguis a tu mateix) és ser capaç de posar en pràctica aquestes deu accions.
Des d'un simple punt de vista humanitari, això és essencial. Encara més per a un practicant que s'ha trobat amb el Dharma i ha rebut unes ensenyances d'un valor tan gran. Mentre tinguis un cos i una ment, cal que discerneixis clarament si les teves accions de cos, paraula i ment són nocives o no. Cal abandonar aquelles que siguin perjudicials i inútils i esforçar-se per adoptar aquelles que siguin precioses, útils i una causa per a la teva felicitat i la dels altres.
Qualsevol que desenvolupi genuïnament aquesta consciència (fins i tot si rebutges obcecadament que et diguin budista) és ni més ni menys que un practicant budista.
El més important és practicar amb sinceritat. Amb la consciència creixent de les ensenyances i la cultura budistes, és essencial que tu també creixis, d'una manera saludable. El creixement saludable es basa en l'amabilitat i la tolerància entre vosaltres, i no perdre el contacte amb el teu seny i la intel·ligència bàsiques.