En el budisme tibetà, hi ha un gènere literari que té especial importància: el “namthar”, literalment “històries d’alliberació de l’existència cíclica” (Benard, 2021, p. 12). Es tracta de les biografies de grans practicants que mostren els fruits de la pràctica del Dharma encarnats en vides de persones més o menys com qui les llegeix o escolta. Malauradament, són un més dels àmbits en què es mostra la influència del patriarcat.
Amb prou feines hi ha hagiografies de dones. I, per saber de les seves vides, s’ha de recórrer a biliografies d’homes, on apareixen sovint sense nom, o només en menció al seu paper de mares, esposes, germanes o tietes. La situació és encara més sorprenent si és té en compte que els grans referents del budisme - sense anar més lluny, el Buda o Gurú Rinpoche, conegut com “el segon Buda” - van insistir en la igual capacitat de despertar entre homes i dones. Fins i tot, Gurú Rinpoche va dir: “La base per despertar és un cos humà. Home o dona, això no marca la diferència. Però, si ella desenvolupa el desig de despertar, el cos de la dona és millor i tot” (Benard, 2021, p. 2). Però la realitat no ha estat fidel a la visió d’aquests mestres. Aquest pot ser un dels motius pels quals GR diu que és millor un cos de dona: perquè ha hagut de travessar tantes dificultats per poder dedicar-se a la pràctica del Dharma, que la seva tenacitat multiplica els fruits en el camí.
Donat aquest escenari, s’entendrà per què volem escriure sobre les dones i la pràctica: perquè sentim que tenim un deute històric amb les dones que han practicat, i que encara s’allarga amb totes les dones que potser mai no arribaran a tenir un contacte ric, sòlid i rigorós amb les eines introspectives, intel·lectuals i meditatives d’aquesta tradició contemplativa. I ens ho posarem fàcil, mirant allà on hi ha alguns motius d’esperança, on hem trobat respecte per les dones practicants. Per això ens aturarem especialment en les jetsunmes de l’escola Sakya.
“Jetsunma” vol dir “dona venerable”. Tot i que el títol es fa servir dins del budisme tibetà com a reconeixement de practicants excepcionals en la seva maduresa, a l’escola Sakya s’atorga aquest títol honorífic a qualsevol dona nascuda a la família Khön, la família que té la funció de representar i d’unificar el llinatge de budisme tibetà a què pertany Casa Virupa. Però el privilegi no rau en el títol, sinó que aquest és símptoma d’un respecte que es tradueix en donar les millors condicions a aquestes nenes, noies i dones per dedicar-se a la vida espiritual i convertir-se en grans practicants. A diferència de la duresa i poc suport social, i fins i tot de pressió per casar-se i dedicar-se únicament a feines domèstiques que havien d'afrontar la major part de dones tibetanes que se sentien inclinades a practicar el Dharma -només cal pensar en la tortuosa història de la gran practicant Yeshe Tsogyal-, a les jetsunmes se’ls obre una situació radicalment diferent. Reben un respecte equivalent als dels tulkus (reencarnacions reconegudes de grans mestres del passat), se’ls donen oportunitats per estudiar i practicar des de molt joves i se les sosté materialment, de tal manera que no s’han de casar ni treballar per sobreviure. Tal i com ho explica Elizabeth A. Benard, el fet és que tenien els mateixos privilegis i oportunitats que els seus germans, però no les mateixes obligacions o responsabilitats, ja que ells s’havien de casar i mantenir el llinatge, no poden escollir ser cèlibes i tenien funcions de representació pública. Com deien dues jetsunmes referint-se a la situació prèvia a la invasió xinesa: “Érem lliures. Se’ns animava a estudiar i a practicar, però podíem gaudir d’una vida més mundana: era decisió nostra” (Benard, 2021, p. 19). Aquest petit homenatge seria absolutament impossible sense la feina ingent de Elisabeth A. Benard, l’autora de The Sakya Jetsunmas: The Hidden World of Tibetan Female Lamas (2021). El títol parla per si sol.
Es poden destacar molts aspectes d’una bibliografia, en funció d’allò que crida l’atenció a qui la relata. Les bibliografies tradicionals, escrites des d’una cultura submergida en el budisme tibetà, i també des de la institució monàstica, el baluard de les ensenyances i tècniques d'aquesta tradició, destaca les iniciaciones, cicles d’ensenyances, mestres i deixebles… Mostra un món: el món de la societat himalaica prèvia a la invasió xinesa, que s’autoconcebia com la protectora de les ensenyances del Buda, que ja havien fregat l’extinció per la invasió otomana a l’India el segle XII, i especialment dels llinatges vajrayana que havien florit a la Terra de les Neus. És impossible no fer alguna menció a aquests aspectes tradicional quan es parla de grans practicants Sakya. Però, si en poques pàgines se les ha de presentar, el que més em commou i, per tant, més em crida l’atenció té a veure amb la inspiració que aquestes persones van fer el altres, la petjada indeleble que han deixat en els cors de les seves deixebles que fa bategar la confiança i la transmissió del Dharma.
No és estrany que la mateixa escriptora de la font d’aquest article comenci justificant el seu interès per elaborar aquest llibre en la forta impressió que li van fer uns refugiats tibetans que va conèixer en el seu primer viatge al Nepal, de qui destaca que “em vaig sentir atreta per la seva actitud. És difícil posar-s’hi paraules, però sembaven genuïnament interessats en conèixer els seus semblants, els seus companys humans” (p. xiii). Va ser tres anys més tard que aquest interès es va refermar quan, a Nova York, en un centre on volia fer un curs de sànscrit, va conèixer tres tibetans, en qui va retrobar aquell interés genuí per les persones. Tampoc ens ha d’estranyar que, finalment, acabés casant-se amb un d’aquells tres homes. I que fos l’amor que ell tenia per la cultura i la tradició tietana el que li contagiés l’entusiasme necessari per iniciar una tasca que mai ningú havia dut a terme abans: l’elaboració d’un llibre en anglès sobre les vides de grans practicants femenines de l’escola Sakya.
I una de les fonts més clares d’entusiasme per embarcar-se en aquesta aventura és, de nou, la inspiració que li va despertar una mestra de carn i ossos, Jetsun Kushok, de qui diu:
Quan he estat amb ella, en les nostres converses hi ha una transició fluida entre allò secular i sagrat. Res no sembla estrictament secular ni exclusivament sagrat. Aquestes suposades polaritats, que a moltes persones els semblen separades, no es perceben així en presència de Jetsun Kushok. Les dues flueixen l'una cap a l'altra sense límits clars. En la seva presència, se sent una expansió de l’interès, la cura i el desig d'ajudar. Combina les meravelloses qualitats de saviesa, poder i bondat (p. 6).
Estirant el fil de la tradició que ha donat lloc a referenets com Jetsun Kushok, va anar a parar a les vides de les jetsunmes i també de totes les persones - mares, germanes, mestres, fills, pares… - que els van marcar. Nosaltres agafarem part d’aquesta feina de prop de 300 pàgines i la presentarem en aquest breu article.
Abans d’avançar més, fem un parell d’advertències. La primera és que, a diferència de la major part d’articles de Casa Virupa, aquest no és un text introductori: donaré per descomptat que qui llegeix pot situar termes de budisme tibetà, i no m’aturaré a explicar què vol dir “Sakya Trizin”, “Lamdre”, “iniciació”, o tantes altres coses. I la segona advertència és que no pretenc fer cap mena de resum exhaustiu de les biografies mencionades. Em donaré per satisfeta donant a conèixer els seus noms - que, en moltes de les fonts tradicionals, romanen en l’anonimat - i algunes pistes per situar-les, a part d’algun detall anecdòtic que em sembli una perleta d’inspiració.
Jetsunma Chime Tenpai Nyima (1756 - 1885 ca)
Jetsunma Chime Tenpai Nyima va ser una mestra excepcional dins l'escola Sakya, reconeguda per haver instruït quatre Sakya Trizins, entre molts altres deixebles. Va ser la primera dona sostenidora del Lamdre, el “Camí amb el Resultat”, que constitueix el nucli de la filosofia i la pràctica Sakya. Una curiositat especialment rellevant per a les coneixedores d’aquesta tradició és que és l’única mestra dona que apareix en el llinatge de Vajraioguini en la transmissió de Naropa. Tot i que milers de practicants repeteixen el seu nom a diari, Chime Tenpai Nyima, la majoria no saben que era una dona, i encara menys que va ser una monja altament realitzada. També és l’única mestra dona que apareix en el llinatge de l’ensenyament “Separar-se dels Quatre Aferraments”.
Jetsunma Tamdrin Wangmo (1836 - 1896)
Jetsunma Tamdrin Wangmo va ser una mestra destacada i la segona dona sostenidora del Lamdre. Va instruir la seva neboda Kyabgon Pema Trinlei i també tres Sakya Trizins. Un dels seus principals deixebles, el seu nebot nét i el 39è Sakya Trizin, va escriure la seva biografia, que evidencia la seva saviesa i impacte. Encara que sovint es recorda com una lama molt amable, la tradició oral la descriu també com una Vajravarahi ferotge. Una història explicada per l’actual Gongma Trichen relata com un oficial xinès, conegut per ser faldiller i atret per la bellesa de la Jetsunma, va demanar audiència amb ella. Els seus assistents s’hi oposaren, però ella va acceptar rebre’l. Quan l’home va entrar a la seva presència, es va aturar de cop i va fugir espaordit. Quan li van preguntar què havia passat, va dir: «Vaig veure un cos humà, però el cap aterridor no era humà; tenia el cap d'un senglar salvatge amb ullals ferotges» (p. 71).
A més de les seves qualitats com a mestra, va tenir un paper clau en la resolució d’un conflicte econòmic entre els dos palaus Sakya, el Phutshok Phodrang i el Dolma Phodrang, l’any 1883. Gràcies a la seva intervenció conciliadora, es va evitar recórrer al govern central del Tibet, fet que hauria prolongat el conflicte durant molts anys.
Kyabgon Pema Trinlei (1874 - ca. 1950)
Kyabgon Pema Trinlei, àvia de Jetsun Kushok i mestra de molts lames, entre ells el reconegut Chogye Trichen (1920 - 2007), va ser la tercera sostenidora del Lamdre. Va ser honrada amb el títol de Kyabgon (Protector), un honor atorgat habitualment només als homes. Tot i que no hi ha cap biografia dedicada a la seva vida, es pot reconstruir la seva trajectòria a través de fragments del diari del seu germà gran i dels records transmesos pels membres de la família Khön. Va seguir les passes de la seva tieta-àvia, Jetsunma Tamdrin Wangmo, tot i que tenia un caràcter més reservat. Ser dona li va comportar moltes dificultats, fins al punt que, en una ocasió, van arribar a enviar la policia per impedir-li donar iniciacions en una zona controlada per una escola que exigia permisos per a les transmissions, i encara més si qui les donava era una dona. Tanmateix, aquesta és una d’aquelles històries precioses en què els mateixos agressors acaben convertits en deixebles de la mestra.
Jetsun Kushok, la seva neboda-néta, la recorda amb molt d’amor. Amb ella, es teixeix un llinatge de tres generacions de dones practicants que es van ensenyar les unes a les altres, un fet extraordinari en un món on la transmissió de la pràctica ha estat eminentment masculina.
Jetsun Kushok (nascuda el 1938)
Jetsun Kushok és una mestra de gran influència amb deixebles arreu del món. És la quarta i més jove sostenidora del Lamdre, iniciant-se en la pràctica als sis anys, començant a ensenyar als onze i esdevenint sostenidora del llinatge totalment empoderada amb només divuit anys. Germana del 41è Sakya Trizin, tots dos van rebre les mateixes ensenyances i van compartir retirs. Aquesta precocitat no es pot entendre sense tenir en compte les dures circumstàncies de la seva infància: la seva mare va morir quan ella tenia nou anys i el futur 41è Sakya Trizin només en tenia dos. Poc després, també va perdre el pare i dos dels quatre germans. Aquell mateix any va morir el 40è Sakya Trizin, de l’altre palau Sakya, el Phutshok Phodrang. Enmig de la pèrdua i la responsabilitat de sostenir el llinatge, els dos germans es van veure forçats a iniciar la seva activitat com a practicants i mestres molt abans del que era habitual. Aquesta decisió va ser providencial, ja que, poc després, molts dels grans mestres que els havien ensenyat van morir i la invasió xinesa va alterar profundament la situació del Tibet, fent impossible rebre noves transmissions. Entre els seus grans mestres es trobava Jamyang Khyentse Chökyi Lodrö. Aquella trobada també va permetre a Jetsun Kushok establir una estreta amistat amb la consort de Chökyi Lodrö, Khandro Tsering Chödrön, que va durar fins a la mort de la Khadro el 2011.
La seva història mostra un caràcter resolutiu i valent. De petita, es disfressava de monjo, per exemple, per poder seure amb els tulkus a prop del Dalai Lama en algunes ocasions especials. Li va caldre també molta resiliència. Tinguem en compte que, tot just quan acabaven les cerimònies d’entronització del seu germà, el 41è Sakya Trizin, van rebre la tràgica notícia de la pèrdua de Lhasa en mans de l’exèrcit xinès. I vet aquí una altra història d’exili, de pèrdua de totes les possessions familiars, de culpabilitat per les persones a qui no van poder arribar a ajudar un cop a l’Índia. I un relat d’absoluta reinvenció, encara més en el cas de Jetsun Kushok. El paper del seu germà era clar: havia de ser el sostenidor de l’escola Sakya, però ella va quedar en terra de ningú. Va estar un temps en què un cristià li ensenyava anglès, i l’acompanyava a missa cada diumenge. Va estar una altra temporada en un programa de formació d’infermeres, en què en realitat es dedicar a canviar bolquers, fer llits i servir menjar, fins a emmalaltir per les condicions poc higièniques del lloc. Fins que es va arribar a la conclusió que el millor seria que es casés. Després de fortes resistències, va accedir-hi, i ara parla amb molt de respecte i agraïment del seu marit, que li ha fet de suport en la seva vida tant de dona treballadora com de mestra. El periple va seguir al Canadà, on treballava i cuidava, en la típica doble jornada de les moldes dones, amb l’extra de les hores de pràctica per seguir sostenint els llinatges que havia rebut. Aquesta època li va ensenyar amb contundència a combinar la pràctica amb la vida.
I la darrera part d’aquesta odissea comença amb un paper públic. Va ser el seu germà petit qui la va animar a començar a ensenyar de nou. Entenent les necessitats del temps, va li dir:
Tu, com a laica, tens un estil de vida molt semblant al de les persones a qui ensenyes. Tens una llar, una feina, i, per tant, quan ensenyes, les dones occidentals poden mirar-te i pensar: "Si ella ho pot fer i il·luminar-se, nosaltres també podem fer-ho i il·luminar-nos." Això és beneficiós tant per a tu com per als altres éssers (p. 242).
Fa pocs anys que s’ha retirat, ja en la seva avançada vellesa. Al llarg de la seva vida, ha fundat molts centres a Canadà, Estats Units, Alemanya i Hongria, i té deixebles arreu del món. Benard, donant veu al sentir de les seves deixebles, diu:
Jetsun Kushok és excel·lent l’hora de tranquil·litzar les persones ansioses i preocupades, donant-los consells clars i concisos de manera decidida i directa. És com un raig làser, precís i capaç d’identificar exactament l’origen de la confusió. Si disposa de temps, et convidarà a prendre un te i a conversar. En marxar de casa seva, molts surten amb un somriure meravellós al rostre i amb una sensació de serenitat; són signes de la seva benedicció (p. 245).
La vida dels dos germans resumeix tota la història de la invasió xinesa del Tibet, l’exili, i la transmissió del Dharma a occident on, afortunament, les dones tenim moltes més facilitats per accedir-hi. I, per fer-ho, és valuós comptar amb exemples de com, de tota la violència, la por, la culpabilitat i la pena, en poden sortir excel·lents practicants.
Bibliografia: Benard, Elisabeth A. (2021). The Sakya Jetsunmas: The Hidden World of Tibetan Female Lamas.
Nota: totes les citacions són traduccions pròpies de l’original anglès.
Commentaires