¿Per què cuidar després de la mort de Déu?

​

¿Què queda, després de la mort de Déu? ¿Per què respondre al patiment de l’altre, si no tenim cap ordre transcendent que ens ho dicti; si no ens hi juguem la salvació; si ni tan sols tenim una essència humana i solidària compartida o una raó moral que ens ho mani? ¿Per què cuidar?

​

Aquesta és la perplexitat que acompanya al pensament occidental com a mínim des que Nietzsche va diagnosticar la mort de Déu - la mort de tot sentit trascendent. És la paradoxa, en canvi, amb la que el budisme mahayana ha ballat còmodament des de fa dos mil·lenis. 

​

Intentarem discernir, en la filosofia contemporània, aquestes preguntes, que tenen un interès crucial per qui les observa amb els ulls del Dharma.