Validació, bols tibetans i intuïció: o com desmuntar el materialisme espiritual

El materialisme espiritual és un concepte de Chögyam Trungpa Rinpoche que significa l'ús dels conceptes i pràctiques espirituals per blindar l'ego en comptes de desmuntar-lo. També és encotillar allò "espiritual" en unes determinades pràctiques, fixant què és i què no és espiritual.

Si bé abans el materialisme espiritual era portar un rosari al coll, cremar pal sant, parlar de txakres i energies… avui el materialisme espiritual fa flaire de donar-se molta corda, validar-se molt, sentir-se molt, “posar-se al centre” (com si la nostra vida no fos estar al centre totalment) i “deixar-se guiar per la intuïció”, donant total credibilitat a un criteri sovint arbitrari i egoista, que rarament té a veure amb el benestar dels altres, per prioritzar-se sigui com sigui nom de l'autocura i l'espiritualitat.

Les ensenyances budistes, per contra, conviden a conrear una responsabilitat radical: saber que som responsables de les nostres afliccions i neurosi, que escudar-nos en…